De vegades hi ha persones que se’n van i ens deixen un buit impossible de tornar a omplir. Acostuma a tractarse de persones que t’impressionen per la seva manera de ser i de fer, i que et deixen empremta.

Una d’aquestes persones era l’Enric Rovira. Feia temps que ell sabia que ens deixaria. Portava molts anys lluitant contra una greu malaltia i en els últims mesos era conscient que la malaltia anava guanyant terreny. De fet, n’era tan conscient que em demanava que anés buscant-li relleu al capdavant de la vicepresidència econòmica del Consell Esportiu del Tarragonès. Eren paraules que em trencaven el cor.

Es podria parlar molt de les seves virtuts, entre les quals en destacava el seu rigor i la seva capacitat de treball. És per això que volia que m’acompanyes en aquesta etapa com a vicepresident econòmic del CET, perquè era molt conscient que la seva gestió ens permetria fer moltes coses. Els que coneixíem a l’Enric sabem que era un home generós i meticulós en tot allò que feia.

Entre converses, vaig dir-li que gràcies a ell havia conegut més i millor a la gent del bàsquet. Llavors em responia que, gràcies a mi, ell havia conegut altres esports més enllà del seu. Sense dubtes, era generós en la seva valoració. L’Enric ha marxat però jo no podré fer-li cas en la seva petició. No podrem substituir-lo perquè senzillament, és insubstituïble.

Hem perdut un excel·lent vicepresident i una gran persona però sobretot, hem guanyat molt els que l’hem conegut.

Estefania Serrano
Presidenta del CET
Escrit publicat el 18 d'agost de 2020 al Diari de Tarragona